Rancúnia.

Si busquem a qualsevol dels diccionaris de llengua catalana, la paraula “rancúnia”, la definició que trobem és la següent:

-Sentiment inveterat d’odi, de malícia envers algú.

Bé, a Sant Antoni de Vilamajor sembla que aquest sentiment inveterat d’odi, de malicía envers algú, s’ha instaurat des de el passat 24 de maig en alguns partits polítics, que han vist esfumat el seu pacte pre-electoral després que el poble decidís que qui havia de governar no eren ells.

De ben segur, que aquesta rancúnia, fa temps que planeja sobre el que fins el dia 24 era el líder de l’oposició. I dic era, perquè tot i presentar-se sota les sigles d’un altre partit (per terceres eleccions consecutives), ha passat de ser la segona força a ser-ne la quarta. És més, la cinquena força política va estar a tant sols 12 vots d’esgarrapar-li un regidor.

Entenc que la feina de l’oposició rau en estar sobre l’equip de govern i treballar plegats pel bé del poble, ara bé, d’aqui a jugar a desgastar al govern quan fa tant sols un mes que s’ha constituït el consistori, diu molt d’aquest partit. I, a més a més, fer-ho a base de travetes de patí d’escola, sovint fent publicacions d’allò més cuinades i amb l’única voluntat de desacreditar el govern que democràticament hem escollit els veïns i veïnes de Sant Antoni, hi ha un pas molt gran.

Estic segur que si es centressin tots els esforços en buscar la manera per fer més fàcil la vida dels veïns i veïnes de Vilamajor, enlloc de fer expressa la seva amargor i el seu ressentiment per no poder governar, tindríem un poble encara millor.