El 24 d’agost d’enguany, l’Ajuntament va batejar l’espai del CAP amb el nom de Neus Català. Una reclamació que els actuals membres de govern ja exigien quan estaven a l’oposició. Fins aquí res a dir.
Probablement el procés de participació que es va dur a terme per tal que fos el poble qui tries el nom, no va ser del tot pulcre possible. Un procés amb un reglament pobre, un sistema de votació vulnerable, la inexistent possibilitat de votar des de l’anonimat o el fet de no poder aportar altres propostes a les tres opcions que es proposaven des de les regidories corresponents, deixen molt marge de millora a aquest govern per encara nous processos de participació amb millors condicions. Cal recordar que, un dels capteniments quan les tornes estaven canviades, era la poca transparència en el procés de pressupostos participatius que va impulsar l’antic govern municipal.
Aquí obro parèntesi. Algú en sap alguna cosa de l’execució de les cinc propostes votades pel poble en aquell procés? Tot i tenir designada la partida pressupostària corresponent, fins a dia d’avui no se sap si el nou govern pensa dur a terme alguna de les cinc propostes.
Retornant al tema que ens ocupa, des del 24 d’agost, ha passat un mes i la Plaça ja llueix amb el nou cartell, i mica en mica deixa de ser la Plaça del CAP per passar a ser la Plaça Neus Català. Fins aquí tampoc cal afegir res més.
Però alerta, avui 26 de setembre hi ha convocada sessió ordinària del Ple i quina és la sorpresa, meva i de molts, quan al punt 5 de l’ordre del dia hi apareix: “APROVACIÓ INICIAL DE LA DENOMINACIÓ DE PLAÇA DE NEUS CATALÀ PALLEJÀ A L’ESPAI SITUAT DAVANT DEL CAP”.
Jo innocent de mi, pensava que l’exigència de l’oposició també cal aplicar-la quan et toca governar. I és que, hagués costat molt fer les coses amb els tempos que toquen? Calia posar tan de pressa com fos possible un nom femení a un espai del poble? Calia fer-ho abans que el mateix ple municipal, espai on hi som tots els veïns i venies representats, es pronunciés al respecte?
És evident que amb els set vots de CANVI i PUSA, l’aprovació és un pur tràmit, però seria un detall, que les formes fossin les que toquen i que les presses no fossin males conselleres.
M'HA DIT EN BERNAT 